IMG 4571

Aprenent la Llengua de signes

A classe de Tutoria, els alumnes de 3r d’ESO han fet un Taller bàsic de Llengua de signes catalana, amb la participació de la Federació de persones sordes de Catalunya. Ha estat una iniciativa molt maca de l’Alicia i l’Isa per apropar els nostres alumnes a altres realitats, en aquest cas la de les persones sordes, que a més els ha aportat pautes per aprendre a comunicar-se amb elles de forma òptima.

La Maria José i el seu intèrpret, l’Albert –que no té problemes d’audició sinó que va aprendre aquesta llengua perquè li agrada i sap que així ajuda altra gent- han conduït una sessió molt dinàmica en la que, moguts per la curiositat i l’empatia, els alumnes han estat molt partícips. Han intervingut molt i els han fet un munt de preguntes com si era millor portar un audiòfon o un implant, com demanaven auxili, si utilitzaven el whatsapp, si el mòbil el tenien sempre en mode vibració o si la llengua de signes és universal o cada idioma té la seva pròpia.

També han après pautes de comunicació com que abans de començar una conversa cal cridar l’atenció de la persona sorda tocant-li suaument a l’espatlla i mai cap altre zona del cos que pugui percebre com a ofensiva o invasiva; que sempre ha d’haver-hi contacte visual; que cal vocalitzar bé més que parlar fort, ja que això li facilita la lectura labial, etc. Per últim, han repassat l’alfabet dactilològic amb la Maria José i alguns signes bàsics per saludar, els dies de la setmana, els números cardinals, els colors…

Aquesta classe s’ha completat amb una altra sessió a càrrec d’una de les professores ajudants de la Llar d’Infants i del menjador, la Débora, que els ha aportat el seu testimoni ja que ella és filla de pare i mare sords i, per tant, coneix aquesta realitat des de petita. Els ha explicat moltes anècdotes divertides del seu dia a dia amb aquest condicionant familiar i algunes curiositats com que el verb es posa sempre al darrera “Jo aigua beure” o que no existeixen els verbs ésser i estar ni els articles, per tal que la compressió sigui molt més entenedora. I, potser el més important, que una persona sorda pot fer el mateix que qualsevol altra però amb més esforç a causa de les seves limitacions, com ho demostra el fet que avui en dia hi ha mestres, metges, mecànics… que ho són.