IMG 8059

Gran dia de Laboratoris a l’ESO

Avui ha estat el dia fort de la Setmana de la Ciència que, des de fa anys, celebrem cada novembre a l’escola coincidint amb la que es fa de forma general a tot Catalunya i que aquest any celebra la seva 20 edició. I ho estat perquè els alumnes d’ESO, de 1r a 4t barrejats ens grups interaula i amb el suport d’alguns companys de Batxillerat, han experimentat pels diferents laboratoris amb què compta l’escola.

De la pràctica que més n’ha parlat tothom ha estat la que han fet al Laboratori de Biologia. Un experiment amb un clar protagonista: el ratolí viu que ha acompanyat la professora Alicia Brunet, que mereix una menció especial perquè cada Setmana de la Ciència ens sorprèn no només amb la proposta de dissecció d’algun animal sinó també amb la forma original, “teatral” i divertidíssima d’introduir-la.

Alumnes valents amb el bisturí i d’altres amb més angúnia han anat disseccionat aquest animal intel·ligent, que comparteix el 99% del seu genoma amb l’humà i amb qui només tenim 200 gens de diferència, cosa que explica perquè s’utilitza tant als laboratoris a nivell general i, en particular, al nostre d’avui. El motiu de la dissecció d’aquest mamífer era, per tant, mostrar als alumnes les similituds amb el cos i òrgans humans.

També han causat grans exclamacions, encara que d’un altre tipus, les reaccions al Laboratori de Química… La més sorprenent, fotografiada i gravada pels alumnes en els seus smartphones ha estat l’anomenada “Pasta de dents dels elefants” originada de la barreja d’aigua oxigenada, sabó i colorant, a la que hi han afegit iodur de potasi que ha actuat de catalitzador, formant-se ràpidament oxigen que al trobar-se amb el sabó, ha creat una gran quantitat d’espuma. A més, han pogut comprovar com en acostar-li un misto, l’espuma es consumia però la flama no s’apagava per la presència de l’oxigen.

Al Laboratori de Física han pogut comprovar el fluïd no newtonià, barrejant Maizena amb aigua i color, per adonar-se que segons la força i la pressió que fas pots obtenir un component sòlid o líquid. També la Placa de Chladni, a partir de visualització dels nodes de vibració d’una placa metal·lica, on hi han posat clorur sòdic i n’han anat variant la freqüència a través d’un altaveu, cosa que ha resultat diferents figures conegudes pel nom del físic alemany que les va descobrir, Ernst Chladni. Per últim han experimentat amb la pressió atmosfèrica amb una llauna, posant-hi aigua a bullir, evaporant-ne l’aire i fent el buit a partir d’una condensació ràpida.

Al Laboratori Tecnològic han fabricat un cotxe elèctric a partir d’un model, amb peces de fusta, cartró, taps d’ampolla reciclats, una bateria amb motor i un sistema de politges. De forma totalment autònoma han muntat una politja al motor que anava unida a un dels eixos del cotxe mitjançant una altra politja muntada en aquest mateix eix i una goma que les unia fins aconseguir que el cotxe avancés.

Per últim, la Biblioteca de l’escola s’ha convertit en una sala de jocs de taula matemàtics com Tangram, domino de sistema mètric, memory amb operacions parelles i, el que ha arrasat més entre els alumnes, un parxís de fraccions que calia resoldre un cop la fitxa arribava a la casella si el jugador no volia haver de recular.