12047018 866633936784544 4555576693361884237 N

Entrevistem la professora Isabel Chávez

  For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

La Isabel Chávez és professora de la nostra escola des de fa 3 anys, quan hi vam implamentar el Projecte d’Innovació Educativa (PIE). Des d’aleshores compagina les seves classes en grups desdoblats de l’ESO amb la seva feina a la Fundació ADANA, com a psicòloga especialista en TDAH, transtorns de conducta i d’aprenentatge. Aquests dies participa com a ponent internacional del curs que commemora el 20è aniversari del Colegio Antares, especialitzat en l’ensenyament d’estratègies d’aprenentatge, al Perú. 

Ens pots avançar alguna cosa de la teva participació en aquest curs internacional? 

M’hi han convidat a fer una conferència sobre el comportament i el TDAH, com a reptes d’avui en dia. A més, imparteixo dos tallers experimentals basats en eines concretes d’aprenentatge. Els alumnes són, en aquest cas, estudiants de Maestría -el que al nostre país seria Magisteri- i la intenció és transmetre’ls quina és la millor manera de treballar amb alumnes amb TDAH a classe. 

Per tant és una manera de compartir la teva experiència com a professora a la nostra escola? 

Sí, perquè jo portava més de 10 anys com a educadora itinerant, assessorant diferents escoles especialitzades de la província de Barcelona… però mai m’hagués imaginat que faria classes diàries. Per tant, em vaig quedar molt sorpresa -i agraïda- quan el director de l’escola, el Jordi Casas, em va proposar treballar com a professora de l’ESO. 

Estic molt contenta d’haver assumit aquest repte perquè a més d’estar aprenent moltíssim dels companys que porten molts anys impartint coneixement, tinc l’oportunitat de poder aportar la meva experiència en una escola on tots els alumnes formen part del grup classe i només en les matèries troncals es desdoblen en grups més reduïts, amb una metodologia diferent. Per tant, el que es viu en aquesta escola és un reflex molt real del que passa a la nostra societat…

Quins són els beneficis d’aquest sistema de desdoblament? 

Principalment, que els alumnes que per qualsevol circumstància tenen alguna dificultat d’aprenentatge, ja sigui temporal, per una situació puntual o per algun problema més estructural… siguin atesos tal i com es mereixen. Negar aquesta situació no soluciona el problema, al contrari. Per tant, és millor ser-ne conscients i donar una resposta favorable als alumnes i a les seves famílies. 

Això vol dir posar-los-ho més fàcil? 

En absolut. Això vol dir explicar-los la matèria de manera que ells l’entenguin millor. Coneixem quina és la realitat d’aquests alumnes, quins són els seus mecanismes d’aprenentatge i els seus punts forts, per tant, fem possible que tots els alumnes assoleixin els mateixos objectius curriculars. Això no té res a veure amb posar-los-ho més fàcil ni amb donar-los més facilitats, sinó amb mostrar empatia i capacitat d’adaptació vers les necessitats de tots els nostres alumnes, sense excepció. 

Què has après a la Pérez Iborra que ara pots transmetre a futurs professors del Perú i, per tant, ajudar milers d’alumnes de manera indirecta?

Per exemple, m’ha servit per confirmar que cal adaptar la metodologia a la realitat dels alumnes, fent-la més experimental, amb una avaluació més continuada… També que és molt important involucrar els alumnes a la classe, convindant-los a que participin, respectant els seus “tempos” i motivant-los perquè trenquin amb el cercle de frustració que es crea quan se suspèn. Però, sobretot, en aquesta escola he après que és molt important que el professor domini el contingut de la matèria, per la qual cosa cal preparar-se molt bé les classes per adaptar-ne el contingut a la metodologia. 

I què has après tu al Perú que puguem aplicar a la nostra escola? 

Aquest estiu ja vaig estar en aquest país sud-americà i ja vaig poder observar com amb la meitat de recursos dels que disposem nosaltres, ells fan moltes coses i les fan bé. Per tant, prendre encara més consciència de la sort que tenim i de la convicció que el més important és la intenció, les ganes de fer les coses bé, amb molt sentit comú, respecte i empatia.