IMG 8724

Festa de final d’estudis

  For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Aquest dijous hem celebrat una de les festes més emotives del curs, en la que tota l’escola acomiadem els alumnes de 2n de Batxillerat, que ja han acabat els exàmens, es preparen per a la Selectivitat i aviat començaran una nova etapa de les seves vides, a la Universitat.

Conscients que són uns dies significatius per a tots ells en què, com els ha senyalat el director Jordi Casas es barregen emocions com l’alegria, l’emoció, l’orgull, els nervis i la nostàlgia… hem volgut convidar els seus pares perquè també els acompanyessin com sempre fa la família, donant suport en els moments importants. I, com que la nostra és una escola familiar, tots els qui en formem part també els hem volgut fer costat en “el seu dia” en el mateix escenari que els ha vist créixer i evolucionar.

“Qué será… será?” ha estat la cançó que ha servit com a fil conductor de la celebració, que ha començat amb els alumnes de Parvulari, que n’han cantat la primera estrofa i a continuació els han dedicat una de les coses que més els agraden: una cançó de la Dàmaris Gelabert titulada, precisament, “Què vull ser quan sigui gran”.

A continuació els alumnes de cicle inicial de Primària, que estan aprenent a escriure contes, han continuat la cançó de “Qué será… será?” i els han convidat a crear-ne un amb ells. Els companys de 3r i 4t els han convidat a fer una coreografia de percussió corporal i els de cicle superior, els han plantejat complexos enigmes, que els han fet pensar de valent.

Els diferents cursos de l’ESO han triat oferir-los un ball, a càrrec del grup de teatre de l’escola, que els han interpretat “Thriller” de Michael Jackson, que ha tingut l’emocionant sorpresa de tenir el seu excompany Gerard com a artista convidat. Això ha fet que els alumnes de 2n s’animessin a ajuntar-se i participar del ball de forma molt animada i espontània.

Tot seguit, a la pantalla interactiva han emès un diorama que recollia diferents fotografies del seu pas per l’escola amb música i han versionat la mítica escena de Carpe diem de la pel·lícula “El club de los poetes muertos”, pujant sobre les taules i dient en veu alta el nom dels seus professors durant totes les etapes escolars i de la resta de personal de l’escola.

Emotiva també ha estat la col·locació de les bandes amb l’escut de l’escola mentre sonava l’himne i el preciós i agraït discurs que han fet els alumnes. A continuació, el Gabriel Casas ha remarcat que un d’aquests alumnes és el nét d’un exalumne de l’escola que estudiava amb ell i, per tant, la 3a generació que acabava els estudis a la Pérez Iborra.

El Jordi Casas els ha dedicat un encoratjador discurs, transmetent-los molta confiança per la seva preparació i animant-los a fer front amb valentia i seguretat als reptes que se’ls presentaran. Per acabar, i abans de les fotos de grup, amb els pares i professors, els ha avançat que, probablement, trobaran a faltar l’escola, la seva gent i els seus trets més identificatius, com els timbres o el so del pati… com li confessen molts exalumnes com –ha posat l’exemple- li ha explicat aquests dies el doctor Joan Roure, un exalumne que ara fa 50 anys va acabar l’escola.