IMG 9003

Festa del 75 aniversari

  For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

“In your shoes” és una expressió anglesa que significa posar-se en el lloc de l’altre i que apel·la directament a un valor que ens agrada molt a l’escola:  l’empatia… I això és, precisament, el que vam proposar a pares i alumnes per celebrar els 75 anys de l’escola.

Als primers els vam convidar a fer d’alumnes i a aquests, de professors. A continuació us convidem a llegir la crònica i veure les fotografies de la que, per a els qui treballem a l’escola, va ser una tarda molt divertida i entranyable. Divertida perquè ens va agradar veure els alumnes implicats en el seu roll de professors (també d’aquesta manera van entendre més als mestres…) i emocionats per tenir els pares a les aules i poder-los ensenyar. I també, perquè pares, mares, i fins i tot alguna àvia, ens van demostrar, un cop més, ser molt receptius a les nostres propostes, tenir unes enormes ganes de participar i un gran sentit de l’humor, com els pares que ens van sorprendre responent a la nostra crida venint vestits amb l’uniforme i bata de l’escola…

Durant 4 mesos hem estat dissenyant la festa dels 75 anys de l’escola. Hi han participat tots els professors aportant idees i entusiasme. Hi ha hagut brainstormings entre el director i els professors, però també entre aquests i els alumnes que, en molts casos, han votat a classe quines activitats preferien fer. El resultat d’aquesta feina en equip, tranversal i conjunta de tota l’escola, és el que us expliquem a continuació…

A les fotografies veureu com els pares van fer les files al pati i van entrar per ordre… Veureu, també, corbates a les aules, pares a quatre potes, d’altres competint entre ells entre rialles, concentrats en fer-ho bé, impressionants amb els coneixements dels seus fills i orgullosos de la seva capacitat de comunicació i, fins i tot, d’altres neguitosos perquè els seus “professors” els havien pres el mòbil fins que acabés l’activitat…

I quan va acabar, a la mateixa hora i cadascú a la seva classe, tota l’escola va visionar el documental sobre els seus primers 75 anys, des que el 1939, en acabar la Guerra Civil, la Montserrat Pérez Iborra la va fundar just al davant d’on ara es troba… Un vídeo de més de mitja hora de durada amb imatges històriques de l’escola i testimonis d’exalumnes com Jordi Pujol, Sergi Bruguera o Àlex Trochut; exmestres, pares de l’escola i antics treballadors com la srta. Pilar, recordant el seu pas per l’escola.

Tot seguit al pati, l’actual director, acompanyat d’una parella representant de cada curs, va lliurar al seu pare i antecessor en el càrrec, Gabriel Casas, una placa commemorativa agraint-li que anys enrere agafés el testimoni de la seva mare i assumís la direcció de l’escola durant trenta anys, abans de passar-lo a mans del seu fill Jordi. Tots junts van bufar les espelmes del pastís que havien fet les cuineres i que es va repartir pels assistents a la festa que, a aquella hora, omplia tot el pati.

A continuació, els professors us expliquen les activitats que van realitzar:

P1.

Si es tractava de fer el que fan els petits, calia començar per la Pista de Braquiació, el gateig, l’arrossegament o la serp. Així que vam posar dues pistes a la classe i els pares van seguir les passes dels fills que els mostraven com fer-ho. Tot i la sorpresa de l’activitat “esportiva” que els va tocar, tots van participar sense dubtar-ho, malgrat que alguna mare va comentar divertida que, d’haver-ho sabut, hagués vingut amb xandall…

P2.

Pares i fills van fer una obra col·lectiva. Van pintar un mural a terra, amb pinzells, rodets… i mans. Va ser una pintura conjunta en la que en començar els pares s’esforçaven per representar una idea preconcebuda, però van acabar cedint davant l’espontaneïtat creativa i “expressiva” dels més petits…

Tallers interaula a P3, P4 i P5.

A Infantil, on tan triomfen els passes de Bits, els pares van haver de construir això: un conte de bits explicant la història de l’escola a partir d’unes paraules clau que hi havia a la pissarra: celebració, alumnes, mestres, exalumnes, fundada l’any 1939, etc.  Ens vam dividir en dos grups: un feia la introducció i l’altre feia el nus, ja que el desenllaç el vam muntar entre tots responent a les preguntes “per què us agrada l’escola” i “per què us agrada portar-hi als vostres fills”. En van sortir respostes molt maques i interessants com: “perquè hi ha mestres que ens atenen i ens cuiden molt bé”, “perquè és molt familiar i només té una línia”, “perquè és laica i trilingüe”, “perquè ens agrada la metodologia que fan servir”, “perquè sempre està innovant” i “perquè els nens i nenes s’ho passen súper bé”.

Amb els pares també vam voler fer una de les activitats que més ens han agradat aquest curs, que és saber quant pesen les coses. Per això vam repetir amb els ells el taller amb balances per esbrinar diferents interrogants sobre les mides i les proporcions. Durant mitja hora, alguns Pingüins, Tortugues i Elefants es van transformar en mestres, ajudant els seus pares van comprovar diferents pesos. Tots junts vam arribar a la conclusió que un objecte de mida petita no ha de perquè pesar sempre menys que un de gran.

En un altre dels tallers interaula de Parvulari, els petits van explicar als grans qui era Jackson Pollock i la seva tècnica de “L’action painting” com a manera d’expressar les seves emocions, que ells han après a classe. A continuació els van convidar a realitzar un mural d’aquestes característiques, amb unes bales que estaven dins d’unes caixes petites, que havien de moure d’un costat a l´altre perquè s’escampés i es barregés la pintura.

Tots els pares van deixar anar la seva imaginació, pintant de manera improvisada i enèrgica, sentint-se lliures i espontanis… com a nens petits.

Els nens de Parvulari també van oferir un Taller interaula en anglès. En arribar els van cantar la cançó de benvinguda i van asseure els pares a les cadires explicant-los que estudiarien les parts del cos. Els van ensenyar unes cartes mentre els deien “listen and repeat: arm, foot, head, nose…”. Tot seguit els van asseure a terra i els van proposar jugar a l’snap, que consistia en dir, per torns, una de les paraules que havien après abans. Si aquesta coincidia amb la carta que treien d’una fila, el primer que deia “snap!” es quedaba totes les cartes. Finalment els van convidar a ballar… “Do you want to dance?. Let’s dance!” amb les cançons del “Dinosaur, dinosaur”, “Head, shoulders, knees and toes” i “One finger, one thumb” que va provocar rialles i l’excitació total dels nens, a qui els encanta!.

PR01.

A primer de Primària vam escollir com a activitat una sobre la que els pares n’han sentit molt a parlar, l’EntusiasMAT, i així tindrien l’oportunitat d’entendre-la millor a partir de l’experiència. Els alumnes, sense poder amagar la seva emoció, els van explicar el funcionament de la sessió, que va consistir en resoldre problemes orals i càlculs mentals, i després fer jocs de cubs. Els pares, ben atents, van aprendre com agafar els daus i col·locar els dits per respondre bé, sempre després de la consigna “Penso, preparo… ensenyo!”. També es van esforçar en aprendre les normes dels jocs dels cubs: “el cocodril té gana, sumo deu, faig el doble, nombre amagat…

En general, van fer-ho molt bé tot i que alguns, en equivocar-se, es justificaven dient que no havien sentit bé la pregunta… i fins i tot, alguns van fer alguna petita trampa que els nens van detectar de seguida, entre crits i rialles… i una gran complicitat entre tots.

En un altre grup de primer, els pares van haver d’acabar un treball que prèviament s’havia iniciat: una gran bola feta amb moltes flors de colors diferents i que podien copiar d’una ja feta. El material del que disposaven era una roba especial per poder estampar amb esponges i uns 250 quadrets que els nens ja havien estampat abans per facilitar la tasca dels pares.

Els alumnes estaven molt contents i es van encarregar d’explicar-los com havien de dibuixar en paquets de cinc en cinc la silueta d’una flor, retallar-les totes alhora i després clavar-les amb un ganxo de ferro a la bola. Aquests van escoltar-los molt atentament i van concentrar-se en un treball totalment cooperatiu, fet a moltes mans… Fins i tot el sr. Casas va voler participar clavant una flor a la bola.

Va ser una activitat molt alegre i els pares es van “aplicar” tant que amb 20 minuts ja tenien totes les flors clavades a la bola. Ara aquest treball es pot veure penjat al menjador, davant de la cuina.

PR02.

Una part dels alumnes de 2n de Primària van fer un bestiari d’animals fantàstics. El primer que van fer els alumnes convertits en professors va ser explicar com es feia una descripció. Després van repartir-los dues targetes, una en la que hi havia el nom d’un animal i en l’altra, un objecte. A partir d’aquí els pares havien de relacionar-los i inventar un animal fantàstic. Van sorgir unes bèsties molt simpàtiques, com “l’ordinapato”, el “tisopollet”, el “tomafoc”, la “cigopastanaga”, “l’hiporraspall”, el “muscloliva”… I, com a anècdota, els petits professors van haver de requisar algun telèfon mòbil dels pares, que sonaven durant l’activitat.

L’altra part de 2n de Primària va crear un conte. Primer de tot, els alumnes van recordar als pares que tots els contes segueixen la fórmula de la presentació, el nus i el desenllaç. Però, abans que se’ls disparés la creativitat, els ho van voler “complicar” una miqueta més repartint-los unes targetes amb personatges, llocs i temps prefixats… El resultat va ser divertidíssim ja que alguns pares van escriure sobre un faraó que viu avui a la jungla o una granota que vivia a l’espai fa 600 anys. I per fer-ho encara més graciós, cada cinc minuts els nens deien una paraula a l’atzar que els pares havien d’introduir al conte… i com que veien que els costava molt, van introduir paraules com Google, forquilla, forn… Després, el ritme de les paraules noves era cada cop més ràpid, cosa que va fer esverar tant a algun pare que els alumnes els van haver de “castigar” a la galeria fins que es relaxés… Cosa que, en aquest cas, va provocar molts crits i rialles…

PR03.

A tercer també va triomfar l’EntusiasMAT. Seguint l’estructura de les classes de mates, segons aquesta metodologia, els nens van fer un càlcul mental per als pares que consistia en un problema i algunes operacions. Tot seguit els van fer un joc de demostració, on un pare voluntari sortia a la pissarra i es convertia en una funció matemàtica. El joc consistia en donar-li al pare diferents números i que ell hagués de dir quin seria el resultat de la funció matemàtica. Un cop tots els pares entenien què era una funció els demanàvem que fessin una pàgina del llibre ben senzilla.

Els nens van fer una molt bona explicació de tota la classe mentre els pares prestaven atenció. Però, passats alguns minuts de l’inici, alguns pares van començar a fer de “nens trapelles”, així que un d’ells va acabar castigat pel seu fill. Alguns dels professors van demanar, també, que els que no acabessin els deures els havien de portar fets la setmana vinent. Falta veure si els pares són obedients i els porten… I, un cop acabada l’activitat, un nen li va comentar al Dani Rodellas: “sí que és difícil fer de professor, no?”…

L’altra meitat de la classe de 3r de Primària va gaudir d’un joc molt original: el Bingo rítmic, una versió del tradicional Bingo que tots coneixem, però on els números són substituïts per cèl·lules rítmiques. Primer de tot, els nens van començar per explicar-los als seus pares l’activitat i la dinàmica del joc, recordant-los, amb exemple sonor i gràfic, les figures rítmiques i el seu valor segons el joc.

Cada nen anava picant un ritme amb el pandero i la parella de pares que tenia al seu cartró el ritme que sonava, hi col·locava la fitxa a sobre. La primera parella que aconseguia col·locar les 4 fitxes cridava… BINGO!

I com sol passar també en el Bingo tradicional, l’atzar va fer que la partida fos força renyida… Els nens s’anaven tornant i picant ritmes diferents i la resta vigilava que els seus alumnes ho fessin bé i sense trampes.

Finalment, dos grups van quedar empatats i es van emportar la medalla musical. La resta, una de més petita com a record de l’activitat.

PRO4.

Els alumnes de PR04 van rebre una part dels seus pares a l’aula d’escacs. Primer els van fer una petita explicació del joc i les seves regles: com es col·loca el taulell, les files que el formen, les columnes i diagonals per les que es desplacen les peces, quines fitxes hi ha i quines en són les seves característiques: peons, torres, alfils, cavalls, dama i rei.

Un cop tothom coneixia les normes els van proposar un joc de càlcul de jugades i concentració: la Multipartida. El jugadors havien de canviar de taulell, per tant de partida, en cada tirada. Això fa que, en pocs segons, hagis de tornar a concentrar-te en una posició nova de peces i calcular en una sola jugada l’escac.

Els alumes, convertits en professors, van explicar als seus pares que és impossible fer escac i mat, que de totes les multipartides que hem fet a l’escola mai han finalitzat amb escac i mat, que de vegades surten escacs… però ja està perquè és realment difícil calcular-ho amb una sola tirada.

Van obrir la multipartida el jugadors blancs i, en només dues passes, ja sentíem al Pau cridar “jaque”. “El Pau, sempre el Pau”, deien els seus companys… A partir d’aquell moment els pares i mares van començar a espantar-se del Pau, però en baixar la guàrdia en un tres i no res vam sentir, per primera vegada a la història de les multipartides “jaque mate”!!! Tothom va córrer a comprovar-ho… i, efectivament, ho era!

El més divertit va ser que qui va fer el mat va ser el pare del Pau!! Ara ja entenem perquè el Pau ens guanya sempre als escacs! És per allò de “de tal palo tal astilla”…

L’altre grup de pares de 4t de Primària va anar a l’Aula d’Informàtica on, amb l’ajuda dels ordinadors, havien de trobar la resposta a les preguntes que, prèviament i amb molta intenció, havien pensat els nens. I ho havien de fer el més ràpidament possible. Un cop tinguessin la resposta havien de cridar “stop” i si la resposta coincidia amb la que havien trobat els nens, passarien a la següent… i així fins a encertar-les totes.

Algunes de les preguntes eren: quin és l’edifici més alt del món, quantes dents té un dofí, quin és el videojoc més venut, quants països hi ha, és més antiga la Coca-Cola o la Pepsi o buscar la paraula aniversari en 6 idiomes diferents…

Els pares ho van prendre com un joc, van ser ràpids i competitius entre ells… i van demostrar que algunes preguntes tenien múltiples respostes, depenent de la font d’informació i de si es feia una bona o una mala lectura.

I, curiosament, repetien alguns errors que fan els alumnes habituals, que és volien anar tan ràpid llegint l’enunciat que no el llegien bé… Cosa que van reconèixer i ens van fer riure a tots.

PR05.

Un dels grups d’alumnes de 5è van comportar-se con uns autèntics profes de mates. Només tenir instal·lats els seus “alumnes” a les taules de l’aula els van demanar que apaguessin els seus telèfons. A continuació, els van explicar com es desenvolupava una sessió normal de mates i els petits canvis  que ells introduïen. Ja posats en matèria van dur a terme la “classe”…

Primer els van proposar un parell de problemes orals (que a més d’un els va costar de resoldre). A continuació els van fer practicar el càlcul mental tot  utilitzant els cubs numèrics. En acabar van “deixar anar” una bateria de problemes, també orals, que els pares havien de resoldre molt ràpidament.

Acabada aquesta primera part col·lectiva cada profe va anar amb el seu alumne per jugar al cub21, un joc de càlcul en què pare i fill (alumne i mestre) mesuraven les seves habilitats aritmètiques.

A més de posar a prova la seva agilitat mental, els pares van poder entendre de primera mà què divertides són les matemàtiques amb l’EntusiasMAT, i la prova és que a tots els va saber greu que el temps se’ns acabés…

Uns altres alumnes de 5è de Primària van fer-los als pares una classe de PAI (Projecte d’Activació de la Intel·ligència). En votació havien escollit dues activitats. La primera consistia en resoldre problemes i en l’altra havien d’esbrinar quin era el nom de diferents personatges mexicans seguint unes descripcions en forma de pistes. Per tal que parlessin tots els alumnes, es van dividir les explicacions per parelles.

La primera parella els va explicar el significat i funció del PAI, que és afavorir el pensament estratègic perquè cadascú descobreixi els propis mecanismes per resoldre problemes. Un altre exercici que van fer era a partir d’una imatge que els van projectar, ja que els pares havien de deduir-ne l’enunciat i després, resoldre’l de forma individual… i la veritat és que van utilitzar més temps que el que necessiten els seus fills a classe. Amb les diferents maneres de resoldre’l vam poder veure que un mateix problema es pot resoldre de formes diferents i totes elles ser correctes, ja que arribaven al mateix objectiu malgrat utilitzar camins diferents.

PR06.

L’activitat de 6è de Primària va ser molt especial, per dos motius. El primer, i que ens va sorprendre a tots nosaltres, va ser que els pares s’havien pres tan seriosament l’anunci que farien d’alumnes, que van venir vestits com a tals. I el segon, que l’activitat va ser tota en anglès.

“Did you know that flowers are the reproductive organs of the plants? Yes, that’s why they are so colorful and good smelling. Thanks to this, they can attract insects and birds which can transfer pollen from one flower to another”. D’aquesta manera va començar l’activitat en la que els pares van haver de disseccionar una flor i observar-ne les diferents parts a través de lupes.

Després van dibuixar-les i a continuació disseccionar-les, amb les lupes i altres estris que tenim a l’escola. El que més els va sorprendre van ser els pètals i els pistils… També els grans de pol·len i l’aparell reproductor de la flor, que era molt petit… Per a aquests alumnes per un dia, disseccionar una flor va ser un autèntic descobriment, que farà que ara es mirin d’una altra manera a les flors i també als seus fills, que van fer molt bé el seu paper de teachers.

ESO1.

Fa uns dies, els alumnes de 1r d’ESO van tenir l’oportunitat de parlar per videoconferència amb uns alumnes d’aquest mateix curs als Estats Units. Això els va inspirar a dissenyar la seva activitat per a la tarda del 75 aniversari. Volien simular que ells eren alumnes d’una american High School, vestits com a jugadors de futbol i cheerleaders

Va ser molt curiós veure com els alumnes de l’escola volien comprovar l’”English fluency” dels seus pares… i realment, tots van passar el test. Va ser una sessió molt divertida on es va demostrar que tant pares i fills, a més d’un bon anglès, tenen un gran sentit de l’humor.

ESO2.

A segon d’ESO als pares se’ls va convidar a participar a una sessió de lògica,  a partir d’enigmes de tot tipus. N’hi havia des dels purament lingüístics fins a d’altres de matemàtics, passant per opcions més estratègiques. Els alumnes ho havien preparat a classe i, per tant, s’ocupaven de tot, de donar la benvinguda als pares, presentar-los l’activitat i motivar-los a participar.

Els ho van plantejar com un concurs, dividint-los en dos grups, i qui més enigmes encertava guanyava un punt de llibre, que havien dibuixat i pintat uns dies abans… tot i que l’altre grup també va tenir els seus punts de llibre com a premi de consol perquè tots hi guanyessin.

Com a anècdota graciosa, els alumnes també havien fet carnets com els que tenen els alumnes a l’escola, per si n’havien de treure algun per mala actitud… tot i que, afortunadament, només va caldre algun avís per xerrar molt a classe o toquetejar el mòbil. En resum, va ser una activitat entretinguda i molt fluïda i que tant els pares com els alumnes van gaudir molt, en un ambient molt familiar i amè.

ESO3.

La meitat dels alumnes de tercer van anar al laboratori de Biologia a fer una de les activitats que més els diverteix a ells durant la Setmana de la Ciència: una dissecció. Primer de tot, van presentar als pares què és una truita de riu, quin és el seu nom en llatí, quines en són les principals característiques i la manera d’obrir-les per tal de no danyar-ne els òrgans.

El resultat va ser una pràctica molt divertida per la quantitat de comentaris dels pares… tots, excepte un per a qui les nàusees van ser més fortes que les ganes de participar.

L’altre grup va fer un Taller de tecnologia, on es alumnes van explicar als pares, en anglès, com muntar un motor elèctric molt senzill en només 30 minuts. Per fer-ho, només havien d’utilitzar una pila i un imant, que genera un camp magnètic que farà girar una bobina feta amb fil de coure esmaltat, suportat amb un simple clip. Mentre uns alumnes anaven explicant el procediment pas per pas, els altres els feien una demostració pràctica.

Els pares, distribuïts en grups de 4 van anar-ho muntant a partir del material  que els vam proporcionar i amb l’ajuda dels nens de 3r que els ajudaven ja que, com bé saben ells, malgrat ser un motor senzill no és fàcil de muntar perquè requereix molts detalls. I, tot i els esforços dels més grans, només un dels tres grups es va poder intuir el moviment de la bobina… Això va fer que els pares quedessin molt sorpresos del bon nivell d’aprenentatges que tenen els seus fills i també del seu anglès.

ESO4.

Els pares de quart van participar en una activitat que està molt de moda: l’educació i el benestar emocional. Al principi, es mostraven entre encuriosits i espantats… però de seguida es van deixar anar i la cosa va fluir molt. Al gimnàs havíem muntat un tatami amb coixins i mantes. Primer van preguntar-los com havia estat la seva Educació física i van respondre’ls amb paraules com poltre, sueca, taules, repeticions… Els alumnes convertits en els seus professors els van explicar que tot això ha canviat molt i els van convidar a una sessió de relaxació. Els van explicar les principals tècniques que s’utilitzen, els van convidar a posar-se còmodes, van tancar els llums i posar música relaxant… i dues nenes van dirigir la relaxació. Primer van treballar la respiració abdominal, després la relaxació progressiva i van acabar fent una petita visualització.

En acabar es van posar tots en rotllana i van explicar com s’havien sentit… on van imperar paraules com felicitat, tranquil·litat i nostàlgia, i van acabar de la millor manera possible: pares i fills fonent-se en una forta abraçada.

BAT1.

Els “professors” de 1r de Batxillerat van fer-los fer als seus pares i alumnes tres pràctiques que ells prèviament havien estudiat a classe de Física i els havia sorprès.

La primera era el “Tir parabòlic” i va començar amb una explicació d’amb què consistia i quines equacions el regeixen. A continuació, els seus alumnes van haver de calcular, correctament, la distància que recorreria un projectil utilitzant aquestes equacions… tot i que no van encertar el punt de caiguda fins al tercer intent.

La segona pràctica que van voler compartir amb ells era la de “Pla inclinat”, que vam construir amb les taules del menjador. Els van explicar com es comporta un objecte que cau per un pla inclinat amb fricció, recordant què és l’energia potencial, energia cinètica, forces no conservatives, força de fricció i coeficient de fricció. Els pares van mesurar l’alçada del pla inclinat, la velocitat a la que cau una capsa d’escacs, inclinació i llargada de la taula. Amb aquestes dades van poder calcular la força i el coeficient de fricció entre la taula i la capsa d’escacs.

Per últim, l’activitat del xoc elàstic i inelàstic. Els van explicar la diferència entre tots dos xocs i el pèndol balístic que tenim al laboratori. Van calcular la velocitat amb la que uns pares poden llençar una bola de plastilina, tenint en compte l’alçada que agafa el pèndol.

A més de fer-ho força bé, ens va agradar que els pares van estar molt atents i participatius.

BAT1 i BAT2.

També es va fer un altre grup format per pares i estudiants de primer i segon de Batxillerat Lletres, que van participar en un debat on s’havien de intercanviar els papers. Els pares havien de debatre posant-se al en el roll d’adolescents actuals i els fills havien d’assumir el difícil paper de pares. Van entrar a la classe amb unes cartolines amb el seu nom, de forma que en un costat estaven els “fingits adolescents” i de l’altre els “sofridors pares”. De seguida es va crear una dinàmica divertida en què alguns pares van interpretar a la perfecció el paper d’adolescents i, a més, rebels. Això els ho va posar difícil als alumnes, però també es van espavilar força, replicant amb arguments com “Jo a la teva edat amb dos pessetes portava a la nòvia al cine, tenia per a les meves despeses i encara estalviava…”.

BAT2.

El laboratori de Química ja de per sí impressiona… sobretot quan fa temps que has deixat de ser alumne i, encara més, si els teus fills et proposen fer experiments d’electròlisi, és a dir, obtenir substàncies químiques a partir de l’aportació d’energia elèctrica que subministra una pila.

Recordar el temps en què els pares estudiaven i els seus dubtes amb els procediments va ser la tònica general en aquesta activitat: “agafo aquest got?”, “ho remeno amb la cullera?”, “què és aquest líquid blau?”… Unes preguntes que van ser matisades pels alumnes, que estan més avesats amb els estris del laboratori de Química: “No es diu got, mama, són vasos precipitats. I les culleres és el que fem servir a casa per sopar… aquí en diem espàtules. I el ‘líquid blau’ que dius és sulfat de coure”… i la mare es va justificar, entre rialles, amb un “tot això a la meva època no ho teníem!”.

El resultat de l’experiment va ser una tarda d’aprenentatge, nervis, experimentació, descobriments… i molt d’orgull en veure com els alumnes dominen el material i gaudeixen al laboratori. Molts pares ens van fer arribar l’alegria per haver compartit una classe de Química amb els seus fills i, sobretot, veure’ls en un altre registre on els van demostrar ser capaços de transmetre els seus coneixements, identificar els errors i corregir-los amb les explicacions adients.

Moltíssimes gràcies per la vostra participació i generositat. En guardem un gran record… Felicitats a tots i per molts anys més!