Els alumnes de l’assignatura d’Economia de l’Empresa de primer de batxillerat van encetar l’any amb una visita al Port de Barcelona.

 

La visita va ser pensada en el seu moment amb la idea de què coincidís en el temps amb els continguts curriculars de la matèria, en concret els conceptes de Logística i d’Aprovisionament. D’aquesta manera, l’activitat va permetre als alumnes conèixer l’activitat comercial marítima del Port: les seves instal·lacions i la importància econòmica d’un dels principals ports de la Mediterrània.

 

L’activitat va començar amb un passeig comentat per una educadora, a bord d’un llagut balear i pel recinte portuari. L’educadora ens va explicar sobre el terreny quines mercaderies es carreguen i es descarreguen a cadascuna de les terminals del port i quins mètodes se segueixen per fer-ho. Es van veure també alguns dels vaixells especialitzats segons cada tipus de mercaderia. Els alumnes van tenir l’oportunitat de portar el veler i dos d’ells la van aprofitar. Tot i estant vivint un mes de gener força fred, vàrem tenir la sort de gaudir d’un passeig amb un solet molt reconfortant.

 

La segona part de l’activitat va consistir en la presentació d’un audiovisual que començava amb una reflexió sobre el fet de què molts productes quotidians sovint provenen de llocs molt allunyats; cal estudiar, per tant els avantatges i inconvenients dels diferents mitjans de transport per fer-nos-els arribar.

 

D’entre les moltes coses que varem aprendre, podem destacar les següents:

 

-          Barcelona està connectada amb més de 400 ports d’arreu del món. Hi ha dos eixos principals de navegació. Un a través de la Mediterrània, que enllaça Barcelona amb la resta de ports mediterranis, a través del Canal de Suez, amb el Mar Aràbic, l’Índic, Austràlia i Nova Zelanda, Japó i el sud-est asiàtic i l’Àfrica oriental. El segon eix enllaça Barcelona, a través de l’estret de Gibraltar, amb Amèrica, l’Àfrica occidental i els països europeus atlàntics.

 

-          L’abast del port de Barcelona no es limita a la ciutat sinó que actua com a porta sud d’Europa per al tràfic de mercaderies. Per fer-ho, fa falta una bona coordinació entre els diferents canals de distribució de mercaderies, un cop arriben al port. En aquest sentit, un contenidor de mercaderies pot ser traslladat directament del vaixell a un camió, al tren o a un avió. Per tal d’agilitar el procés i la seguretat de les mercaderies, hi ha dins el port, a la Zona d’Activitats  Logístiques (ZAL) tota una colla d’empreses dedicades a operacions logístiques amb els últims avenços tecnològics.

 

-          El port de Barcelona té una incidència directa sobre l’economia d’una zona que abasta més de 21 milions de persones. Les mercaderies que s’han transportat a través del port de Barcelona representen el 22% del comerç català i aquest genera l’1,2% del producte interior brut català.

 

-          El port de Barcelona es troba entre els 50 primers ports del món quant a moviment de contenidors. Els més importants, Hong Kong i Singapur, es troben situats al sud-est asiàtic. Els ports europeus es troben a molta distància, amb Rotterdam i Hamburg a la capçalera. Aquests dos últims estan clarament millor situats que Barcelona degut a la seva proximitat amb el centre econòmic de la Unió Europea i la seva especialització. Respecte els ports de la zona Mediterrània, Barcelona, València, Gènova i Marsella, es troben en competència directa per tal d’atraure les connexions i els fluxos de tràfic que hi ha amb l’Extrem Orient i Sud Amèrica. A nivell nacional, pel que fa al moviment de contenidors, els ports de València i Barcelona es disputen la segona posició, després d’Algecires.

 

-          Els vaixells moderns estan especialitzats pel tipus de mercaderies que transporten a fi de facilitar les operacions de càrrega i descàrrega. Per exemple, en els graners poden introduir-se les mànegues per aspirar el granel directament a la bodega, en els ro-ro (abreviació de l’anglès roll on-roll off) el tràfic rodat pot accedir directament al seu interior a través de rampes, etc.

 

-          De la mateixa manera que els vaixells estan especialitzats segons el tipus de mercaderies que transporten, el port de Barcelona té terminals especialitzades per a rebre-les o enviar-les: terminals de contenidors, terminal de fruita i peribles, terminals de granels sòlids, terminal de granels líquids, terminals d’automòbils, terminals de creuers i terminal polivalent.

 

-          El procediment que segueix un vaixell per entrar a un port és sempre molt similar i implica la intervenció d’una sèrie de serveis i empreses com els pràctics, els remolcadors i els amarradors. Un cop atracat el vaixell, comencen les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies amb l’ajut dels mitjans mecanitzats més moderns. Aquestes operacions les duen a terme els estibadors. Quan la mercaderia és al moll ha de sotmetre’s a un procés de tràmits legals. Per tot aquest procés, el propietari de la mercaderia contracta en molts casos un transitari, que el representarà davant l’Agent de Duanes i el de Sanitat i que entra en contacte amb les companyies de transport a fi que la mercaderia sigui lliurada al seu destinatari final.

 

-          El futur del port de Barcelona passa per la implantació dels últims avenços tecnològics, com ara la xarxa de fibra òptica que recorre tot el perímetre del port i en connecta les diferents instal·lacions, i per l’ampliació del seu espai físic, tal com està contemplat en el Pla Delta. Aquest projecte preveu doblar la superfície del port cap al sud-oest, guanyant terrenys amb la desviació del riu Llobregat, que ara actua com a barrera d’expansió del port. En els nous terrenys portuaris s’està ubicant la segona fase de la ZAL.