Quan avui he anat a llegir el diari, més tard del que acostumo, he repassat com faig des de fa un temps, la secció de necrologies, amb l’esperança de no trobar-hi el nom de cap conegut; però aquesta vegada hi he llegit, ben gran, el de Mercè Antrás De Togores, la professora de francès amb la qual vaig compartir els nombrosos alumnes que en els anys 70 estudiaven la llengua francesa a la nostra escola.  Més endavant, va donar classes d´anglès doncs ja esdevenia la llengua estrangera més demanada, i jo vaig continuar, com Jeanne D´Arc, defensant la llegua francesa "a capa y espada".

La senyoreta Antrás va entrar a treballar a l’escola en acabar els seus estudis i se´n va anar als 65 anys, en jubilar-se. Ella em va donar molts consells quan vaig entrar-hi, l´any 1973. "Als alumnes els has de tractar amb mà dura", "no te´n fiïs".. I la veritat és que els alumnes li tenien molt de respecte i aprenien molt amb les llargues llistes de vocabulari, verbs i traduccions. Ella seguia aquella dita que feia "la letra con sangre entra".

 A part de ser la meva companya de feina, vàrem esdevenir molt bones amigues i ens enviàvem postals dels diferents països llunyans on passàvem les vacances i en parlàvem durant hores. Ja se sap que a les professores els encanta viatjar, quan més lluny millor...

A la seva casa de Castelldefels, ja jubilada, va poder practicar la seva afició preferida: fer de jardinera del seu  gran i ben cuidat jardí.  L’altra afició que va cultivar en aquest temps fou l’aprenentatge del japonès, que va estudiar durant molts anys.

Avui he perdut aquella companya que sempre recordaré.

Barcelona, 2 d´Abril de 2010

Dolors Riberas