Bé, i finalment, us volem agrair a vosaltres, les persones més importants per nosaltres, els nostres pares...

 

Vosaltres, que ens heu educat, que ens heu suportat, que ens heu castigat... Vosaltres, que ens heu aixecat en els moments baixos, que heu patit quan estàvem malament, que us heu alegrat quan hem estat feliços, que sou qui millor ens comprèn i recolza... Vosaltres que sense donar-vos compte, teniu a los “hombrecitos y mujercitas” en qui ens hem convertit, graduant-se davant vostre.

 

Avui tanquem una etapa molt important en la nostra vida, però volem dir, que mai volem deixar de ser els vostres nens, que mai volem deixar de sentir-nos cuidats, que tot el que ens ve, és massa gran i no podrem afrontar-ho sense el vostre suport.