Cada any, a l’escola treballem un Projecte Interdisciplinari en el qual participen tota l’etapa d’Infantil i de Primària. El Projecte es desenvolupa a partir d’un centre d’interès i des d’ell es van descobrint els aspectes que l’envolten i expliquen.

Ben aviat va sorgir el nucli: Joan Miró. I amb ell, la primera fase del projecte: veure què en sabíem, d’ell i la seva obra. Amb tota aquesta informació ve una segona fase molt interessant perquè és l’eix de la recerca. És el moment de les preguntes: què ens atrau?; què no en sabem?; què voldríem saber?

Usant els recursos TIC i llibres, fotografies, revistes.... i tot el material que entre els uns i els altres anem aconseguint, fem créixer tot el que ara segueix.

Joan Miró i Ferrà va néixer a Barcelona el 20 d’abril de 1893,i va morir a Palma de Mallorca un 25 de desembre 1983. Pintor, escultor, ceramista i gravador , fou considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Al principi va mostrar fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a la pintura plana amb un cert aire naïf, com el seu conegut quadre La masia,de l’any 1920.

A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme i incorporant-se a aquest moviment.

Un dels seus grans projectes va ser el de la Fundació Joan Miró, fundada el 1975 i ubicada a Barcelona, centre cultural i artístic des d’on difondre les noves tendències de l’art contemporani.

L’obra de Joan Miró passa per diferents estils al llarg de la seva trajectòria artística.

Els seus inicis van molt lligats a la pintura surrealista del segle XX però es cap al final de la seva producció artística quan ens trobem amb la consolidació de l’artista amb un estil singular.
Aquest es caracteritza per uns colors i unes formes determinades que fan que reconeguem les seves obres tan peculiars.

Pel que fa a colors trobarem sempre cinc d’ essencials: El vermell, el blau, el groc, el verd i el negre. Moltes vegades els veurem sobre blanc.

I en relació a les formes, podem reconèixer les estrelles de cinc puntes, les llunes, les rodones i les línies. Molt sovint també veurem les seves mans i els seus peus estampats.

 

La producció artística de Joan Miró es caracteritza pel seu estil peculiar que s’escapa de les formes tradicionals.

És per aquest motiu que les seves tècniques de dibuix també són peculiars. De vegades esquitxava pintura, l´escampava amb escombres, estampava mans i peus. Pintava amb els dits i les mans. Tècniques que s´escapen de les més convencionals i fan que les seves pintures i escultures siguin úniques.

 

Molts de nosaltres ens hem adonat de què hem vist moltes obres de Miró al carrer. Es per aquest motiu que en decidim fer un estudi.

L´obra mironiana s´estén avui pels grans museus i institucions culturals d´arreu del món i té a Catalunya una bona representació, que es concentra en una part important a la Fundació Joan Miró.

Però es poden admirar també altres mostres del seu art a la mateixa ciutat de Barcelona, com l´espectacular escultura Dona i ocell (1982), recoberta de trencadís de ceràmica, feta en col·laboració amb Hardy Artigas, que es troba al parc Joan Miró ; l´escultura de bronze Dona (1983), situada al pati central de la Casa de la Ciutat o el paviment del Pla de l´Os, a la Rambla.

A l´aeroport de Barcelona, a la façana de la Terminal B, hi ha el gran mural de ceràmica.

Hi ha, així mateix, nombrosos exemples d´obra pública de l´artista arreu del món. Algunes de les peces més remarcables són Parella d´enamorats dels jocs de flors d´ametllers (1975), conjunt escultòric fet de resina de polièster, emplaçat al barri de La Défense, a París; l´escultura coneguda amb el nom de Miss Chicago (1981), ubicada en la ciutat que li dóna nom; Personatge i ocells (1982), a Houston; els murs ceràmics titulats Mur del Sol i Mur de la Lluna (1958) per a la seu de la UNESCO de París i el mural ceràmic de la façana del Palacio de Congresos de Madrid inaugurat el 1980.

 

La Fundació Joan Miró es va obrir al públic el 10 de juny de 1975.

Els seus orígens els trobem relacionats amb la primera gran exposició de Joan Miró a Barcelona, l´any 1968, a l´antic Hospital de la Santa Creu. Fou aleshores quan personalitats del món de l´art i la cultura es van adonar de com en seria, d’interessant, de disposar a Barcelona d´un espai de referència de l´obra de Miró. Tanmateix, seguint el desig de l’artista, aquest nou espai hauria de fer possible el coneixement i la difusió de l´art més actual i innovador.

La Fundació Joan Miró va canviar la mirada que fins aleshores es tenia de l’espai museu, tot convertint-se en un espai dinàmic, on l’obra de l’artista convivia amb les d’altres.

 

Ben informats, havent vist, llegit i sentit tantes coses de i sobre Joan Miró, arriba l’hora d’anar a la Fundació.

És impressionant! No ens ha decebut gens ni mica. Veure els quadres, tapissos, escultures ens ha fet experimentar les mides, els volums, l’originalitat amb què treballava l’artista.

 

Joan Miró hi va passar part de la seva vida i és escenari de molts dels seus quadres.

Dos alumnes de l’escola hi estiuegen, a Mont-Roig i ens atrau investigar sobre el poble i anar a buscar els llocs on l’artista va estar pintant.

 

A partir d’aquest moment en el qual ja tenim tota la informació que volíem comencem la nostra feina plàstica. Estem tan engrescats que decidim muntar una exposició de tots els nostres treballs.

Miró l’hem conegut també des de les matèries que fem a l’aula; d’aquesta manera hem treballat les formes a matemàtiques, els colors a plàstica, la descripció a classes de llengües… tot un munt de continguts que ens han permès fer tot el que es veurà en l’Exposició Final (i que preparem en el dia dels tallers!).

Les noves tecnologies de ben segur hagueren atret l’atenció de Miró; per això, des de l’aula d’informàtica ens plantegem fer un dibuix amb Paint seguint les tècniques, colors i formes propis de Miró. Ja en veurem el resultat!.

 

I arriba el moment de la inauguració; és solemne i tothom l’espera, perquè posa el punt i final d’una feina feta i dóna el tret de sortida d’una altra tasca: la del mirar i gaudir.

Essent, doncs un moment tan especial, correspon fer una cerimònia com cal: i vet aquí que el galerista Joan Gaspar ve a l’escola a inaugurar la nostra exposició. El Sr. Gaspar, a banda de ser un gran entès en art i de l’obra de Miró, va tenir la gran sort de poder conèixer personalment a l’artista.

 

Ens ha agradat molt les anècdotes que ens ha explicat sobre ell. També ens ha felicitat per saber captar tan bé l’essència de la seva obra en aquesta exposició.

 

Ara vosaltres també la podeu veure.

Esperem que us agradi el Projecte.