Ara PAU… i després glòria!

Per Maria Dolors Guasch, tutora de 2n de Batxillerat

Dimarts, 12 de juny. Hora: 8 del matí. Punt de trobada: Facultat de Dret.

“Ja hi som tots. Perfecte”, diu la tutora. De moment, aprovem en puntualitat. “Vaig a veure si trobo les aules on farem els exàmens”, afegeix tot seguit.

Una alumna, espantadíssima: “Senyoreta!, tinc por de quedar-me en blanc!”. Una altra, més positiva: “Que bé, només falten 50 hores per les vacances!”.

Sí. Ho heu encertat. És la Selectivitat. Les PAU, proves que no agraden ni a alumnes ni a professors però que segueixen allà, en l’horitzó del Batxillerat, més o menys immutables (fa un parell d’anys van rebre una mena de lifting, i en va sorgir el model actual: fase general, obligatòria, i fase específica, optativa, per a millorar nota).

Però, entrem en matèria. Sabeu la diferència entre muscle, múscul i musclo? I que la primera persona del singular del present d’indicatiu del verb castellà caber és quepo? Sí? Doncs amb això i quatre coses més ja tenim enllestits els exàmens de Llengües del primer dia. Després, les Matemàtiques del Social (uf!) i les Ciències de la Terra (més uf!), i ja podem treure 2 o 3 exàmens de la llista…

Dimecres 13 de juny. Hora: 8 del matí.

Amb les etiquetes i el DNI a les mans, i ja menys nerviosos (en general), els nostres alumnes escalfen motors per a l’examen d’Història  d’Espanya o d’Història de la Filosofia.

“Senyoreta, qui venia, a la UCD, després de l’Adolfo Suárez?”. “Calvo Sotelo”, respon la professora. “No pot ser, Calvo Sotelo venia abans!”. “Sí, però aquell Calvo Sotelo era el tiet d’aquest”.  “Senyoreta, m’he deixat el rellotge”. “Té, agafa el meu, ja me’l tornaràs quan acabis els exàmens avui”.

Finalment, surten de l’aula on han fet l’examen somrients, ho han fet prou bé i estan contents perquè s’han tret un examen dur del damunt. Les alumnes que han fet l’examen de Filosofia han triat Plató. “Plató sempre surt”, diu una d’elles, “t’ho dic jo que només tinc 18 anys d’experiència”.

Ara toca l’Anglès. “Què, com ho porteu?”. “Bé, bé, senyoreta, serà fàcil”. I la tutora pensa que millor que sigui així. Una estona més i ja en tenim un altre al sac.

Vinga, que ja li estem trobant el gust i tot… “Una recta i un pla… un punt… un vector…”. “Virgili, Horaci, Ovidi…”. Sí, heu tornat a encertar: ara toquen les Matemàtiques i el Llatí.

Dijous 14 de juny. Hora: 8 del matí.

A veure, us dono pistes… Una alumna li diu a un company: “Una pregunta de camp magnètic … quan allò va cap a la dreta…?”, i fa així, cap a la dreta, repetidament, amb la mà. Ei! Sou realment bons! Sí, entrem en el complicat món de la Física.

Quan surten, es veu que els de Geografia ho han tingut clar: “Quina opció?”, fa la professora. “La B, la B, quan he vist lo dels parcs eòlics he pensat no, no, agafo l’altra”, respon un dels nois.

Una alumna ja ha acabat la “Sele” i no pot treure’s el somriure de la cara; de sobte diu: “M’he jugat un sopar a que trec un 7 de la fase general …”.

Després, Biologia. “Bé, bé”, diuen, contents quan acaben, i a la professora se la veu satisfeta.

Repassem una mica d’Economia de l’empresa… “Com era allò “liquiditat de les transmutacions patrimonials”, diu una alumna, estressadíssima. “No, no, tranquil·la, “liquidació de les transmissions patrimonials”, li respon, divertida, la professora. La mateixa alumna, en acabar l’examen, surt de l’aula i es posa a ballar una mena de dansa tribal abraçada a la seva amiga de l’ànima. “Superbé, senyoreta”, afegeix.

Els de Química, com abans han fet quan Biologia, surten somrients però controlats.

Pràcticament tots ja han acabat. Foto victoriosa de part del grup. Petons, abraçades, somriures…

Els nostres dos darrers alumnes s’enfronten a l’examen d’Història de l’Art, un d’ells una mica cansat ja que avui ja n’ha fet dos. Resistiu, valents. “Senyoreta, “Els afusellaments del 3 de maig” i el “Laoconte amb els seus fills”, xupat!”, diu la noia quan surt de l’aula.

Cansats després de tres intenses jornades, recollim les nostres coses i les vivències d’aquests dies i quedem a l’espera de la benevolent feina dels correctors, confiant que els resultats obtinguts portin als nostres alumnes camí de la glòria que representa tancar una etapa important de les seves vides i començar-ne una altra plena d’esperances i de il·lusions.