Recursos para elegir bien el grado universitario

Como sabéis, en la escuela damos mucha importancia a que los alumnos estén bien informados sobre sus posibilidades de futuro. Por ello, además de orientarlos desde el mismo colegio, a través de la dirección, los profesores y las tutorías, programamos actividades complementarias con este fin. Un ejemplo que venimos aplicando en los últimos años desde Secundaria y con muy buena respuesta por parte de los alumnos y de sus familias, es la actividad extraescolar “Living in a Job”, en la que consultores expertos en orientación y configuración de proyectos profesionales ayudan a acertar en la decisión.

Otra es la visita de representantes de diferentes universidades catalanas, que ponen en situación a los alumnos para realizar el paso con seguridad y de forma consciente. Y, además, de expertos en la materia, como fue el caso de la sesión que les ofreció una de las fundadoras de “Unportal, la web de la educación superior en Catalunya”. Se trata de una plataforma muy completa y rigurosa, que además de la información detallada sobre los grados universitarios, ofrece también estadísticas del mundo laboral. En este sentido informa, por ejemplo, sobre qué profesiones están actualmente asociadas a cada grado y qué porcentaje de estudiantes está trabajando en relación al grado universitario cursado, con qué salario y tipo de contrato.

De cada grado universitario indica también qué notas de corte tuvieron en la última convocatoria y, en casos concretos, qué prueba de acceso solicitan, si hay entrevista o cualquier otro criterio de selección. También qué porcentaje de créditos son en inglés, cuántas plazas hay en el primer curso, si es presencial, si hay horario de mañana y de tarde o si se puede combinar como doble titulación… entre otras muchas variables de búsqueda.

En este portal la información es tan específica que informa incluso de qué universidad afina más según las preferencias dentro de una misma profesión, por ejemplo en el caso de Periodismo cuál es la universidad más enfocada a prensa, a radio o a televisión. Otra variable que ofrece y que pueden tener en cuenta nuestros alumnos es el porcentaje de abandono el primer año, basado en datos oficiales, y si el motivo ha sido la dificultad, la falta de interés o la falta de conocimiento real del tipo de estudios… por ejemplo como pasa en muchas ingenierías, en las que la nota de acceso es baja por la escasez de demanda pero el nivel de los estudios, en cambio, es alto.

Para más información, os recomendamos visitar: https://www.unportal.net

Els alumnes de 1º aprenen a saber com són

Els alumnes de 1r de Primària han realitzat una tasca de síntesi de la unitat de Medi “Som així!” per prendre una major consciència del seu cos i dimensions. Per fer-ho, aquest any han utilitzat algunes rutines de Pensament com el Zoom-in, que els va ser molt útil per preguntar-se coses, descriure’s i fer prediccions… i que alhora és una manera de treballar habilitats com la capacitat de descriure, sintetitzar, indagar, raonar amb evidència, connectar, descubrir la complexitat, etc. 

Una altra rutina que van fer servir va ser la d’(X) x 2, que és una eina per observar les coses amb deteniment, fer connexions i descripcions… I la van combinar amb la rutina de “En dono una, en prenc una”, que va ser ideal per compartir els coneixements sobre les parts del cos, amb la resta de la classe. 

A més van fer un Taller de Medi en grups de dos, perquè cada nen es descrivís a ell mateix i es comparés amb la seva parella, a partir d’un diagrama de Venn on documentar semblances i diferències. Un examen del cos tan a consciència no podia passar per alt els estats d’ànim, així que tots van fer el seu propi Mural de les emocions. També jocs, gràfics de barres, tasques de reflexió, recopilació de dades, autoavaluació, dibuixos… tot  intentant respectar i valorar sempre les aportacions de la resta de companys. 

I el més divertit per a tots ells va ser fer-se un autoretrat a escala real. Estirats a terra, l’Àngels va resseguir el seu contorn amb un llapis i ells es van retallar i pintar un autoretrat, de cap a peus… i tenint en compte, és clar, tot el que havien après sobre ells mateixos. 

Celebrem Sant Nicolau i descobrim una sorpresa…

Avui hem celebrat Sant Nicolau, una de les tradicions més llargues i arrelades a la nostra escola. Actualment el seu format consisteix en la visita d’aquest Sant als alumnes de Parvulari i Primària, i és el dia de l’any en què baixa del seu núvol per venir a felicitar-los per alguna de les seves qualitats o habilitats, com ser treballadors, ajudar les mestres o estar aprenent molt amb les rutines de pensament…

Per animar-los a continuar en aquesta línia i empoderar-los encara més, els regala els seus “caramels màgics”. Abans, però, els alumnes han hagut de cantar la seva cançó per donar-li la benvinguda, saludar-lo enviant un petó dirigit al seu anell ancestral, i escoltar les paraules sàvies que els dirigeix a partir de les notes que ell mateix ha escrit sobre cada alumne, en el mític llibre de Sant Nicolau. 

Aquest any, a més, ha vingut acompanyat d’una sorpresa encara més gran… Tal com els ha explicat el Jordi Casas, Sant Nicolau havia observat des del seu núvol que els nens i nenes de Primària encara serien més feliços i podrien deixar anar la seva creativitat amb més fluïdesa, si estrenaven una nova aula de Plàstica. El director va fer cas a les seves paraules i els ha habilitat una nova aula, a dalt de tot de l’edifici. 

En donar-los la notícia, els alumnes han aplaudit ben fort i han volgut pujar a veure-la, com uns mostrem a les fotografies dels alumnes de 4t. En arribar a l’àtic de l’edifici s’han quedat bocabadats amb el seu nou espai que deien que “era com una casa”, ja que tenia prestatges, una sala amb taules grans i cadires mòbils i, a més, una terrassa amb plantes. Aprofitant que feia tan bon dia han sortit a l’exterior i mentre s’imaginaven pintant en les taules de terrassa no paraven de dir “gràcies, Sant Nicolau, per demanar-ho”…

Tallers de Ciència a la Fundació Alícia i la Universitat de Vic

Arran de la Setmana de la Ciència, alumnes de Secundària i Batxillerat van participar en un parell de Tallers didàctics que relacionaven la Ciència i l’Alimentació tant a la Fundació Alícia, en el Món Sant Benet, com a la Universitat de Vic. 

Alícia (ALImentació y ciènCIA) és un centre d’investigació creat amb l’objectiu que tot el món mengi millor i dedicat a la innovació tecnològica a la cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la promoció del menjar bé. Fundada fa uns 10 anys, la fundació compta amb la col·laboració de Ferran Adrià i el cardiòleg Valentí Fuster. Allà van poder realitzar el taller “Fenòmens a la carta” que tenia com a objectiu apropar la Ciència a la vida quotidiana, per exemple demostrant que és capaç de donar-nos solucions per a problemes d’al·lèrgies o intoleràncies alimentàries. 

El segon taller era complementar, portava com a nom “Ramon Casas i el misteri de Sant Benet” i es basava en un joc d’investigació per conèixer els diversos estils artístics de Sant Benet. Mitjançant l’observació i la relació de dades documentals els alumnes van poder extreure les seves pròpies conclusions sobre la història del monestir.

 A la Universitat de Vic van realitzar el taller “La química del cupcake”, un exemple molt dolç per demostrar el mètode científic, i el de “Disseny orientat a la impressió 3D”, a on van adquirir nocions bàsiques de disseny 3D i van poder dissenyar objectes personalitzats.

Aprendiendo a crear robots con puntería

Para los alumnos de 1º de ESO, el reto de la Semana de la Ciencia era constuir un robot con una catapulta que lanzara un objeto desde 3 posiciones distintas. En la mesa de pruebas se colocó una diana con aros concéntricos y distintas puntuaciones, siendo las más altas las situadas más cerca del centro.

Para conseguir hacer diana, los chicos y chicas de 1º tuvieron que tener en cuenta las variables que intervienen en la puntería, es decir el peso del objeto a lanzar, la longitud de la palanca con la que proyectarlo y la potencia con la que se mueve el motor… E incluso, contemplar una parte aleatoria o de azar.

Los alumnos realizaron ellos mismos todo el proceso de idear, crear y programar el robot, en unas sesiones que les encantan por lo que tienen de reto y de juego. Y aunque el objetivo era conseguir el máximo de puntos, el reto no era ganar sino programar y reprogramar el robot para superarse, aprender y compartir la experiencia con el resto de la clase, para avanzar todos juntos hacia la siguiente práctica. 

Esta suma de aprendizajes de grupo es muy evidente en estas clases de Robótica y Programación, donde los alumnos aprenden también a esperar su turno y, además, a comunicar su proceso de creación poniendo en práctica, y de forma muy evidente, la metacognición. 

Informes científicos y biografías ilustradas

Más allá de los experimentos y prácticas en el laboratorio, la Semana de la Ciencia da para otros tipos de aprendizajes… Un ejemplo de ello es el del cómo realizar un Informe científico antes, durante y después del experimento, que hicieron los alumnos de 3º de Primaria en grupo desdoblado.

Un formulario donde anotar los distintos pasos del método científico: preguntarse, formular hipótesis, escribir el material necesario para realizar el experimento y el procedimiento a llevar a cabo. Rellenarlo antes de empezar el experimento es práctico porque así, cuando llega el momento, saben qué hacer con mayor seguridad y de forma más ordenada y fluida.

De esta forma integran de forma muy práctica cuáles son los distintos pasos para realizar un experimento y, mientras lo realizan, apuntar sus observaciones en el informe. Al finalizar el experimento de poner una flor con su tallo en un recipiente con agua y colorante, comprobaron si el resultado coincidía con sus hipótesis.

Otro ejemplo es el abecedario de científicos e inventores que los alumnos de ciclo superior de Primaria realizaron en la sesión de escritura creativa. Cada alumno debía buscar en internet un científico cuyo nombre empezara con la letra que le había tocado y redactar una breve biografía siguiendo las características de este tipo de texto, que habían aprendido anteriormente. Lo complementaron con unos divertidos retratos que realizaron en acuarela, acrílico, pintura de palo o sombreado de lápiz, en clase de Arts&Crafts.

Entrenando el cerebro para ser más creativos y observadores

En la introducción de su sesión “Artistic synapses”, Míriam Martí razonó a los alumnos de 1º de Bachillerato que la vida no se divide por compartimientos y que hay infinitas interacciones, incluso entre disciplinas que a simple vista no son evidentes. Para ello les hizo el símil entre las conexiones entre neuronas que nos permiten respirar, movernos, pensar, sentir, relacionar, entender… y las sinapsis artísticas. A éstas últimas las definió com las que permiten conectar la ciencia con el arte, la moda, la arquitectura, la tecnología, la naturaleza, las matemáticas, la ilustración…

Su propuesta iba en la línea de entender que el simple hecho de ser conscientes de la relación que hay en distintos ámbitos, puede hacernos más creativos y observadores. Para conseguirlo, explicó que hay que entrenar al cerebro que, al tener plasticidad, es capaz de crear nuevas sinapsis en función de lo que hagamos…

Primero enseñó algunos ejemplos, como conexiones artísticas entre la ciencia y la naturaleza, y a continuación propuso a los alumnos abrir su universo y buscar las imágenes que les inspiraran conceptos como altruísmo, comunicación, competencia…. Trabajando en grupo tuvieron que buscar y crear sus propias propuestas en estilo “mood board” o collage de ideas y, posteriormente, presentar al resto de compañeros su sinapsis artística con una explicación del proceso creativo que habían seguido.

Un valor añadido de esta sesión fueron los consejos prácticos para realizar búsquedas de imágenes en internet que les ofreció Míriam, por ejemplo con la función de “imagen parecida a” en las herramientas de Google images o plataformas con un inacabable banco de imágenes inspiradoras, como Pinterest.

Visita de 2n de Batxillerat a les reserves del MNAC

Les guies del MNAC van començar aquesta original visita amb una explicació prèvia, on van exposar als alumnes de 2n de Batxillerat les 3 missions d’un museu: investigació, difusió del patrimoni -mitjançant exposicions i activitats educatives com aquesta- i conservació i salvaguarda d’aquest patrimoni. També els van posar en el context d’aquest museu en concret, que té una col·lecció de 300.000 obres, de les quals només un 15% està exposat. 

La resta d’obres -a excepció d’algunes que estan cedides en exposicions temporals- estan emmagatzemades i cal conservar-les, com a mínim, en el mateix estat en què van arribar al museu. Són obres de diferents formats, estils i materials… i, per tant, requereixen diferents característiques de conservació. Tot aquest material es troba en 17 sales de reserva més un gabinet de numismàtica, i els alumnes van poder visitar-ne algunes d’elles. 

I ho van fer de forma activa, ja que després d’aprendre unes nocions bàsiques sobre les necessitats de conservació de les peces segons el seu grau sensibilitat als agents de deteriorament, ells mateixos van haver d’avaluar -en grup- quins factors creien com a perillosos (humitat, llum, temperatura, pol·lució, pols, insectes, fongs, manipulació…) i el nivell d’afectació que podien tenir sobre els diferents materials (metall, fusta, pedra, ceràmica, paper, foto, vidre…).

A més, van haver d’omplir una fitxa d’observació per fer un diagnòstic sobre l’estat de conservació de diferents obres, en relació als danys estructurals, causes del deteriorament, atacs biològics o pràctiques antigues. Més enllà de veure el tipus de proves que es fan i de feines concretes de restauració, des d’una distància prudent -per qüestions de seguretat- van observar els estris i la feina de l’equip de conservadors del MNAC, que inclou biòlegs, químics, historiadors… Per últim els van animar a considerar la possibilitat de convertir-se en conservadors d’Art, ja que a l’actualitat hi ha graus universitaris especialitzats en aquesta disciplina. 

Gran Día de laboratorios y trabajo en equipo

El Día de los Laboratorios es una de las fechas más esperadas de este primer trimestre para la mayoría de los alumnos de Secundaria, a los que les encanta experimentar… Y también para los de Bachillerato que ayudan a los profesores no sólo a explicar los experimentos ese día sino que ellos mismos ejercen de “conejillos de indias” y una semana antes los experimentan ellos mismos en clase. 

Además de realizarlos empíricamente, aportan su opinión y criterio para acabar de configurar la lista de experimentos que finalmente harán sus compañeros de Secundaria. Y si a éstos les gusta seguir participando en el Día de los Laboratorios estando ya en Bachillerato, a los de la ESO les encanta que sean sus compañeros quienes se lo cuenten, con sus palabras y mecanismos, reforzando así el “aprendizaje entre iguales”, que tanto defendemos desde el colegio. 

Con esta dinámica, en el laboratorio de Química estuvieron realizando sorprendentes experimentos con Dióxido de carbono sólido en lugar de gas, como estamos acostumbrados. En el laboratorio de Biología, un año más las disecciones fueron el tema más comentado del día. En este caso, aprendieron a reconocer los distintos órganos como el buche, bazo, páncreas, hígado, intestino, estómago (molleja), ureter… de una paloma “Columbia palimbus”. Las aves utilizadas habían sido proporcionadas por un cazador especializado en el sector de la restauración y cumplían también toda la normativa sanitaria. 

Otros dos ejemplos de experimentos fueron los de Tecnología y Física, que requirieron una gran coordinación y comunicación entre los equipos de alumnos. El primero porque simulaba un rescate y debían idear un sistema de poleas con cuerdas, mosquetones y una tirolina sin tocar la caja con las manos. El segundo, porque el reto era realizar una torre lo más alta posible con una serie de alimentos y repartiéndose entre ellos las funciones… no en vano, es un reto muy utilizado en sesiones de team building empresarial. 

Mètode científic i roda d’indagació a Parvulari

El Juan Luis Buenvinos és enginyer informàtic i, com que li agrada molt divulgar la Ciència –i sobretot les matemàtiques-, aquest és el tercer any que participa en la nostra Setmana de la Ciència. I si en els dos cursos anteriors les seves propostes es van centrar en la Robòtica i en la Geometria de la natura, aquest cop ho ha fet en la Química i, més concretament, els volcans… ja que és el tema que està estudiant ara P5, la classe de la seva filla. 

El que sí que ha repetit ha estat el procés que ha emprat i el fet d’assajar-lo abans a casa, amb l’ajuda d’ella, per tal de fer-la partícip i empoderar-la perquè l’ajudés a presentar-lo després, a la resta de companys. Per fer-ho han utilitzat el mètode científic, és a dir, pensar la idea i fer diferents proves per dur-la a la realitat. Han projectat un vídeo sobre un volcà i tot seguit, han proposat fer un simulacre de volcà amb materials casolans com gotet de iogurt bebible, paper de diari, de cuina, cola blanca, un plat de plàstic i ingredients com bicarbonat sodi, aigua, colorant alimentari i vinagre… que ha estat l’elemement final que ha provocat l’erupció de la lava dels seus petits volcans i l’alegria dels alumnes. 

Per la seva banda, el Jordi Casas que també és enginyer, però en aquest cas industrial, els ha fet una classe especial sobre les dissolucions. Com a gran novetat, ha utilitzat la Roda de la indagació, una rutina molt adient per introduir el mètode científic i que ha seguit els següents passos: em pregunto – penso hipòtesis – experimento – observo canvis – recordo i documento – descobreixo i faig conclusions. 

El procediment l’han fet tots junts i ha consistit en fer diferents dissolucions amb la combinació de diferents líquids: oli, llet i aigua i elements sòlids com sucre o sorra del Sàhara, portada a l’escola per un alumne. Han comprovat com formen una dissolució l’aigua i la llet, i el sucre i l’aigua. En canvi, no formen una dissolució l’aigua ni amb l’oli ni amb la sorra. 

Un cop seguits tots els passos de la roda i documentar-los amb post-its, han fet una darrera activitat per fer integrar encara més l’aprenentatge i que ha consistit en què els alumnes pensessin en quines situacions quotidianes fan servir dissolucions, per exemple en la llet amb cacau del matí… A més, així han après a diferenciar-les del que simplement són barreges com, per exemple, els diferents ingredients d’una amanida.