La primera escola amb coberta verda

El curs 2019-20 ens hem convertit en la primera escola amb una coberta verda. Un terrat ecològic de 400 m2 al capdamunt del nostre edifici de l’Eixample, on els alumnes fan ara també classe a l’aire lliure. I, més enllà de ser una extensió de les aules i laboratoris de l’escola, la coberta verda ens dona la possibilitat d’oferir als alumnes aprenentatges nous, diferents i molt actuals. Unes lliçons de futur alineades amb el moment en què vivim i molt significatives de cara al món que els espera.

La reconversió d’un antic terrat en desús en una coberta verda que contribueix a millorar la biodiversitat urbana, absorbeix la pol·lució i genera l’efecte d’illa de calor ha estat un projecte ambiciós i molt motivador. Com sempre, el motor d’aquesta il·lusió han estat els alumnes i l’oportunitat de poder-los oferir la possibilitat d’integrar la natura en la seva activitat acadèmica diària.

Respectant la seva estructura original, formada per diferents terrasses esglaonades, vam redissenyar l’espai com un mostrari dels diferents continguts que pot haver-hi en una coberta verda. D’aquesta manera, multiplicàvem la varietat d’aprenentatges, metodologies i tècniques que els nostres alumnes poden experimentar. De fet, ells han estat involucrats en el projecte des del primer dia i tots els cursos des de P3 fins a 2n de batxillerat es van encarregar de plantar-hi les 250 plantes que la cobreixen, i de sembrar l’hort tradicional i l’hidropònic.

Entendre el funcionament del conreu hidropònic, que rega les arrels amb una aigua rica en nutrients a base d’una composició química, és una de les pràctiques curriculars que els professors de l’escola estan introduint a la coberta, amb l’ajuda i orientació d’especialistes. Altres exemples són el taller que van fer els alumnes de la Llar d’Infants durant la Setmana de la Ciència de plantes aromàtiques i remeieres (farigola, romaní, marduix, orenga, espernallac, etc.) per estimular els sentits com l’olfacte, la vista i el tacte.

També els “ambients” que P3, P4 i P5 hi fan tres tardes a la setmana, i que van des de la sembra fins a la recol·lecció de les diferents varietats de l’hort tradicional, com ara enciams, escaroles, cols, bledes, espinacs, pastanagues, fonolls, cebes tendres, porros, alls i faves. A més, aquests alumnes de parvulari han après a controlar que tot estigui bé i segueixi el seu cicle, per exemple observant amb lupes que a les fulles no hi hagi pugó o algun altre invasor natural, com els ous de papallona.

Els alumnes de primària també participen en el cicle de sembrar i recol·lectar la collita ecològica dels dos sistemes de conreu. A més, ja han après que la producció dels horts pot augmentar fins a un 20% gràcies a l’hotel d’insectes, un dels grans reclams de la nostra coberta verda. S’hi allotgen, principalment, pol·linitzadors (vespes, papallones, abelles i abellots), depredadors de pugó (crisopa, marieta i tisoretes) i altres insectes que mengen insectes que també són dolents per l’hort (aranya, escarabat, centpeus).

Els alumnes d’ESO i Batxillerat s’encarreguen sobretot de la collita de l’hort hidropònic, ja que arrancar-la dels sacs de perlita requereix més precisió, i fan servir tota l’extensió de la coberta per a diferents aprenentatges. A l’hort tradicional han plantat pèsols per experimentar les lleis de Mendel, sobre l’herència genètica i l’ADN, que estudien a Biologia, seguint el mateix mètode científic que el mateix Mendel. A Física, a l’anomenada zona de sostenibilitat i a partir d’un aplicatiu informàtic, han analitzat la producció diària d’electricitat que generen les cèl·lules fotovoltaiques de la coberta. A Matemàtiques, i gràcies als prismàtics de precisió, han après trigonometria, a treballar l’orientació espaial i el tractament de dades mitjançant l’estadística.

Una altra gran plataforma d’aprenentatge dins del perímetre de la coberta verda és l’estació meteorològica. A partir d’aquesta, els alumnes han après a mesurar els fenòmens d’inversió tèrmica, la pressió atmosfèrica, l’evapotranspiració, el volum de pluja en relació al temps, la intensitat de la radiació UVA i UVB, etc. Unes pràctiques que, a més de ser útils per al procés d’aprenentatge dels alumnes, permeten que amb aquestes dades l’escola estigui contribuint de forma activa a la ciència ciutadana i així escalar l’aprenentatge en benefici de la sostenibilitat i el medi ambient.

Vols saber-ne més?

Pregunta’ns el que vulguis saber