Comiat a l’Alicia Chaler

M’adreço a tots per comunicar-vos, amb una gran pena, que aquest dijous ha mort la professora Alicia Chaler després de lluitar, de forma exemplar, contra la malaltia que li van diagnosticar ara fa poc més d’un any.

I admirable també ha estat la seva trajectòria a l’escola a la que ha estat sempre lligada, primer com a alumna i després, des dels anys 70 fins ara, com a mestra. Una vinculació llarga i intensa que la van convertir en un referent de la Pérez Iborra.

Tots els qui vam tenir la sort de ser alumnes seus recordarem, entre moltes altres coses, l’amorositat amb què ens tractava i parlava, la paciència que tenia per ensenyar-nos a llegir i escriure, la manera tan dedicada que tenia d’explicar-nos els Socials i les Naturals… i la seva “falera” culé. Tots els qui vam tenir la sort de ser companys de feina seus recordarem, entre moltes altres coses, la seva implicació, responsabilitat, predisposició a ajudar, la seva vocació pedagógica, la valentia amb què feia front a les lesions dels alumnes, el seu esperit dialogant, el seu particular sentit de l’humor i l’habilitat per no oblidar-se mai de cap aniversari…

…Nosaltres tampoc l’oblidarem a ella. Al contrari, la recordarem i molt. I una de les maneres que, a més, ens sembla molt maca és mitjançant la seva filla Marta que, des del curs passat, atén la recepció de l’escola a la tarda.

Bon viatge, senyoreta Chaler. Bon viatge, Alicia.

Jordi Casas
Director