Inauguració de la coberta verda, amb l’equip de l’escola

Aquest divendres, 8 de novembre, hem inaugurat oficialment la coberta verda de l’escola, en un acte en què ha participat tot el personal que treballa a l’escola. Aquesta ha estat una manera d’implicar encara més tot l’equip i d’agrair-li la seva predisposició en aquest projecte tan engrescador, que ens convida a tots a un gran aprenentatge.

L’acte inaugural va començar al vespre, amb la simbòlica tallada de cinta per part del director i principal promotor d’aquest espai verd, que augmenta en 400 m2 la superfície de pati de l’escola. Tot seguit, el Jordi Casas va descobrir una placa on dedica el jardí al seu pare, el Gabriel Casas Pérez-Iborra, qui va ser director de l’escola durant més de tres dècades i un bon referent a l’hora d’integrar la natura en el dia a dia… és a dir, el principal objectiu de la coberta verda.

La celebració es va dinamitzar per les diferents terrasses de la coberta verda, on es van col·locar diferents punts d’informació. En cada un d’ells, els professors assignats com a guies van oferir informació a la resta de companys sobre les especificitats de la coberta. Una de les que va causar més sorpresa va ser la hidroponia. Allà la Carme Gironés explicava que aquest sistema de conreu utilitza un substrat que no té terra i que rega directament les arrels amb una aigua rica en nutrients, a base d’una composició química concreta segons cada varietat vegetal.

Molt a prop, la Dolors Bellmunt i la Maria José Gómez explicaven que tot i que l’hort tradicional segueix un ritme més lent que el cultiu hidropònic, ja era evident el creixement en alçada de les llavors i planters que els alumnes van plantar al setembre. Van detallar les diferents varietats sembrades, entre elles, enciams, escaroles, cols, bledes, espinacs, pastanagues, fonolls, cebes tendres, porros, alls i faves. 

En una terrassa superior, la Marisa Ollé i el Lluís Almirall estaven situats a la zona de plantes aromàtiques més gran de les diferents que hi ha a la coberta, ja que és la més propera a l’hotel d’insectes. Explicaven als seus companys que en aquella zona hi ha plantades aromàtiques i remeires, amb principis actius, i els animaven a endivinar els seus noms i col·locar-hi els cartellets de farigola, romanía, marduix, orenga, espernallac, etc.

Molt a prop, la Marta Canal desvetllava els insectes que venen al nostre hotel són, principalment, pol·linitzadors (vespes, abelles i abellots), depredadors de pugó (crisopa, marieta i tisoretes) i altres insectes que mengen insectes que també són dolents per l’hort (aranya, escarabat, centpeus). Però, sobretot, que amb l’hotel d’insectes podem augmentar la producció de l’hort i les flors fins un 20%, gràcies a l’acció dels pol·linitzadors. També animava els companys a col·locar una fotografia dels insectes segons on creien que s’instal·laven, si als bambús, a les pinyes, als maons… 

A l’anomenada zona de sostenibilitat, el Jordi Casas era l’encarregat d’informar sobre les cèl·lules fotovoltaiques i, a partir d’un aplicatiu informàtic que informa de la producció diària d’electricitat, van poder comprovar com aquesta ha anat baixant de forma gradual des que es van instal·lar, al mes de setembre, i sobretot aquests dies de tardor. A més, va compartir una altra informació i és que durant les obres de creació de la coberta, es van anivellar els diferents pendents de l’antic terrat i això ha permès crear un sistema de canalització de l’aigua de pluja, que s’aprofita per al reg automàtic de la coberta. 

Per últim, a l’estació d’observació es feia la reflexió que, a més de tenir coses, la coberta verda permet ampliar l’horitzó de l’escola… i veure, fins i tot, la lluna. Per això hi havia el telescopi i una brúixola, per assolir el repte de calcular rumbs i, a partir de coordenades, descobrir les ubicacions de la Catedral, el MNAC, el Tibidabo, la plaça Espanya i el Castell de Montjuïc. Mirant cap a aquest darrer punt es veien projectats els famosos llums de Montjuïc, que només s’encenen en dies importants… Sens dubte, per a l’escola, aquest va ser un d’ells.