Navegant entre valors

El regatista Cali Sanmartí ha vingut a l’escola a oferir una xerrada als alumnes de 4t, 5è i 6è de Primària sobre la seva experiència com a navegant a la Barcelona World Race. Primer els va explicar en què consisteix aquesta competició esportiva a vela, que dóna la volta al món sense escales amb embarcacions de dos tripulants, i que se celebra cada 4 anys. El Cali va participar a la darrera que es va fer, que era la segona edició, i que va salpar de Barcelona el 31 de desembre del 2010, i ara somnia en participar en la de l’any que ve.

Amb l’ajuda d’un globus terraqüi inflable i dels coneixements de geografia dels alumnes, van recórrer l’itinerari de la cursa, que passa pels caps de Bona Esperança, Leeuwin i Hornos, i per l’estret de Cook. Un recorregut que travessa les 4 estacions, tots els tipus de climes, i paisatges i postes de sol de tots colors…

A més de passar una bona estona escoltant les aventures a alta mar d’aquest regatista, la xerrada del Cali va ser una manera molt amena de parlar de valors… Des de com fer front al comiat, treballar-se la paciència mentre no s’assoleixen els objectius, la recompensa de l’esforç, la vital importància del treball en equip, la confiança amb els companys o el saber compartir, per exemple vivint en pocs metres quadrats durant 100 dies i 100 nits. També de l’esperit de superació, de la necessitat de marcar-se reptes, d’intentar fer les coses sempre una mica millor, d’avançar-te a les adversitats per exemple meteorològiques per poder preparar-te per fer-les front i, sobretot, que abans d’abandonar o donar-se per vençut, pensar en positiu… perquè sempre es podrà fer alguna cosa, sempre es podrà trobar alguna solució.

També els va fer veure que el millor premi no és arribar el primer, sinó arribar a port… i que per a ell això ja era guanyar, encara que no pugés al podi. Però el missatge potser més valuós que els va donar és que preveure i avançar feina és fonamental: “Quan les condicions són favorables, has d’aprofitar per avançar feina i treure-te-la de sobre, perquè mai saps què pot venir”. També, que cal estar alerta i saber improvisar solucions, per exemple com van haver de fer ell i el seu company quan al Cap d’Hornos les onades eren de 14 metres.

Els alumnes li van fer un munt de preguntes, sobre l’edat en què va començar a navegar, on llençaven les deixalles quan estaven a alta mar… i el que més els va agradar és quan els va ensenyar el tipus de menjar deshidratat que portaven perquè no pesés, la llet en pols, els fruits secs o les barretes energètiques. També l’equipament que duien com a roba, repel·lent de l’aigua, tèrmic, transpirant, salvavides…

Per acabar, ens va signar un pòster i ens va convidar a tots a seguir la propera World Race on line via internet i videoconferències… i no ens ho perdrem!