Un projecte propi, amb Cultura de Pensament

El nostre és un projecte educatiu de present i amb molt, molt de futur. Un present que es basa sobretot en els encerts d’una trajectòria pròpia i en els bons resultats que obtenim, any rere any, en la selectivitat, en les proves oficials de competències bàsiques de la Generalitat de Catalunya i en les enquestes internes que fem als alumnes, en què solen valorar molt positivament l’ambient tranquil i estimulant de treball de l’escola. A això hi sumem un futur molt emocionant, conseqüència de la implementació de la Cultura de Pensament.

Aquest és el resultat d’anys d’estudi, recerca, cursos, visites i congressos, amb la inquietud permanent de trobar les millors metodologies per als nostres alumnes, i amb el convenciment que la clau és una bona base durant l’educació infantil.

Amb aquest objectiu, ja als anys 90 vam viatjar dos anys consecutius a Philadelphia per seguir els cursos teoricopràctics que impartia el Dr. Glenn Doman, creador dels bits d’intel·ligències, als The Institutes for the Achievement of Human Potential (IAHP). Amb el mateix afany per aprendre, ens vam desplaçar a Reggio Emilia, on ens vam impregnar de la filosofia ideada per Loris Malaguzzi, que converteix l’alumne en el protagonista del seu aprenentatge. Anys més tard, hem visitat diferents escoles i instituts de Finlàndia per entendre per què el seu sistema educatiu obté tan bons resultats en les proves PISA de l’OCDE, així com centres de l’estat nord-americà de Florida capdavanters en l’aplicació de la Cultura de Pensament, aprofitant l’assistència d’un equip de la nostra escola a la International Conference on Thinking, ICOT Miami 2018.

En aquest enllaç podeu veure un reportatge que fa el seguiment del nostre equip durant l’ICOT Miami 2018 i de com va explorar noves estratègies i possibilitats visitant escoles de l’estat de Florida, capdavanteres en l’aplicació de la Cultura de Pensament a l’aula.

Tal com s’explica en el reportatge, fa 50 anys un grup d’investigadors anomenat Projecte Zero de la Harvard University —entre els quals hi havia Gardner i Perkins— va començar a estudiar els processos cognitius del pensament. Van arribar a la conclusió que calia “fer un reset” de com s’havia plantejat l’ensenyament fins aleshores. Proposaven posar el comptador a zero i tornar a començar, amb una nova mentalitat que tingués com a línies d’investigació les cultures de pensament, els aprenentatges significatius, la comprensió de la conseqüència… és a dir, una sèrie d’estratègies basades en la metacognició. Aquest terme, de creació recent, supera la cognició —és a dir, adquirir coneixement— per sumar-hi una reflexió sobre el propi pensament i els processos mentals que intervenen en l’aprenentatge.

Que els alumnes comprenguin com aprenen requereix un nivell de consciència i de voluntat més alt, però alhora comporta grans recompenses, com el plaer d’investigar, marcar els propis objectius i idear les estratègies per assolir-los. El resultat és un aprenentatge més autònom, conscient i eficaç.

Tota l’escola és una galeria d’aprenentatge

El canvi de paradigma transcendeix les aules i impregna tota l’escola. La novetat més visible de la integració de la Cultura de Pensament en la nostra escola ha estat que tota ella ha passat a ser concebuda com una galeria d’aprenentatge. No només les classes, sinó també els passadissos i altres zones comunes recullen la història de diferents aprenentatges.

Grans murals documenten i seqüencien el procés d’aprenentatge, per tal de fer el pensament visible i conscient, i, alhora, dignificar i celebrar l’aprenentatge assolit pels estudiants.

La Cultura de Pensament se suma a una sèrie d’innovacions que hem anat implementant en els darrers anys, basades en la Teoria de les Intel·ligències Múltiples, el mètode Glenn Doman, Reggio Emilia, Montessori, Waldorf, etc.

Una nova cultura d’escola que motiva els alumnes a voler aprendre en tot moment i a tot arreu, que els prepara per desenvolupar les competències que requereix el món: emocionals, comunicatives, adaptatives… i que els converteix en pensadors intel·ligents, amb recursos i estratègies per fer front a qualsevol situació que se’ls presenti.

I tot d’una manera senzilla, estimulant i creativa a partir dels diferents recursos metodològics de la Cultura del Pensament:

  • rutines de pensament
  • hàbits de ment
  • destreses del pensament
  • claus del pensament
  • mapes de pensament

Algunes cites de la Cultura de Pensament,

que vam recollir a l’ICOT com a font d’inspiració:
  • “Cal promoure el pensament visible i els hàbits mentals, per fer un pas més en l’aprenentatge i entendre què s’hi pot fer” (David Perkins).
  • “Hem d’ensenyar a pensar als alumnes i guiar-los cap a un pensament superior, creatiu i autònom… que explorin en profunditat allò que estan aprenent i, a partir del raonament crític, reflexionin suficientment les decisions que prenen” (Robert Swartz).
  • “Documentar l’aprenentatge i fer el pensament visible és una eina molt útil per afavorir la comprensió, i que alhora resulta també més motivant per a l’alumne, ja que té l’evidència del camí que ha recorregut fins a integrar l’aprenentatge” (Maria Ximena Barrera).
  • “Els professors haurien de dissenyar un espai de cocreació amb els alumnes, on reconèixer les seves capacitats, estimular els seus interessos i sobretot confiar en ells per tal d’empoderar-los i fer-los més autònoms i responsables” (Maria Adelaida López).
  • “Les emocions han d’estar implicades en l’aprenentatge perquè aquest sigui real i significatiu” (Mary Helen Immordino-Yang).
  • “L’aprenentatge profund només s’aconsegueix implicant directament els estudiants en els processos de pensament i d’aprenentatge” (Lane Clark).
  • “L’aula ha de tenir una atmosfera fluïda, en constant experimentació, en què l’error està integrat de manera natural com a part de l’aprenentatge i l’alumne actua amb complicitat amb el professor i els companys, per dissenyar conjuntament l’aprenentatge” (Guy Claxton).
  • “Soc partidari d’integrar les arts liberals a l’aula perquè afavoreixen un tipus ensenyament en què intervenen els sentits i l’emoció, la capacitat d’observar i de sorprendre’s, i l’habilitat de saber veure…” (Howard Gardner).

Vols saber-ne més?

Sol·licita’ns informació de la Cultura de Pensament